Jo també he patit molt.

Un relat de: Epicuri

Jo també he patit molt,
per això gaudeixo en dir-ho.

Llenço paraules amunt i avall.
El més lluny possible; i en fer-ho,
resto descarregat, de mols mals
possibles. Per be de deu ,dona la veu
el cor.

Deu... paraules, ni tan sols,
que a voltes sonen
donen i volen,

Tot el paradís abastable.

També he gaudit. i cel.lebro la sort,
de ballar-la ara, entre paraules.

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 28-05-2010 | Valoració: 9

    avui et començo a llegir poquet a poquet per nar-te coneixent.... sense presses
    El patiment ens porta a tots o la majoria dels qui estem per aqui a RC a escriure per desfogar.nos, per mostrar els sentiments i així alliberar-nos una miqueta d'ells...

    en fi una abraçada ben encaixada

    i fins ben aviat
    jona

  • Molt bonic![Ofensiu]
    llacuna | 17-04-2010

    Molt bonic el teu poema epicuri. Em resulta molt familiar això de llençar paraules, jo ambé les llenço i de vegades van amb tanta força que fan mal amunt i avall.

    I sembla que són bosses de plàstic buides les que llencem i en fer-ho les carreguem d'aigua dels dolls d'aigua bruta on van a parar i després retornen a nosaltres i ens taquen d'amunt a avall, així la descarrega és a sobre nostre també.

    I que bonic això que dius de donar la veu al cor, tant de bo sempre tingues la nostra veu.

    I què feliç em fas en dir que també has gaudit sense demanar comptes a ningú, tu sol.
    i finalment això és un ball, balles la felicitat entre les paraules. Fantàstic!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com