Je Suis Saoule d'Amour

Quimeres passades encara habiten una part de mi que creia perduda. Records als que encara em vull aferrar cercant petites escletxes potser en el fons inexistents o simplement irreconeixibles com a senyal del pas del temps, com a senyal de la impossibilitat de reparar els mil vidres trencats que va provocar la derrota, l'enfonsament, la decadència...
Et professo el meu amor des de la foscor de les ombres, des del meu refugi on intento guarir les ferides en alguns moments encara sagnants. On encara una part de mi t'espera a pesar de que la meva intuïció em diu que aquesta vegada no tornaràs.
Encara avui prefereixo guiar-me pel deliri que a vegades em fa pensar que és possible reconstruir el mirall on al contemplar-me es reflectia també la teva figura.
Puc morir en l'abisme de la incertesa puc renunciar a tu, acceptar que he perdut, intentar sobreviure a la soledat...
Puc restar eternament en el meu amagatall on el passat continua sent present on el futur no sembla tenir gaire importància, on encara escolto la teva veu i sento el teu tacte, on encara et percebo al meu costat...