Ista, ista, isme, isme (II)

Sóc oportunista,
si he de deixar alguna pista,
no em llençaré a l'abisme,
no renunciaré al meu cristianisme.

Sóc estilista,
defenso tota creació humanista,
sempre i quan no vulgui protagonisme,
no avorriré l'estilisme.

Sóc surrealista,
que no té res a veure amb cap marxista,
però ja li recomanaria a algun socialisme,
deixar-se tacar de surrealisme.

Sóc antiimperialista,
igual que hi ha qui és antiestatalista.
Els mapes es poden dibuixar amb colorisme
Però el sentiment anima a l'auto determinisme.

Sóc inconformista,
cercant ésser perfeccionista
I defensant o conreant el proïsme,
de vegades em passo amb l'egoisme.

Sóc un gran onanista,
he predicat arreu la solitud de l'hedonista,
encara que odio l'exhibicionisme,
lluny de tot victimisme.

Sóc ironista,
ironia! Vés i mossega a l'extremista!
Menys mals hi hauria si s'acabés el fonamentalisme
posaríem fi a tants anys d'estrabisme.

Sóc antimilitarista,
odio les armes i l'estratagema de bel·licista.
Hi ha qui de la mort en fa mercantilisme,
I qui es renta les mans, menyspreant l' humanisme.

Sóc subjectivista,
Tot ho veig des del prisma egocentrista,
Qui pot triar girar la cara a l'egocentrisme?
Quan vivim en bombolles d'elitisme.


(Continuarà?)


__________________________________________________