"Ismes" d'estar per casa.

Un relat de: Persona

"No em fio de les banderes,
tinc al.lèrgia a les fronteres
i, d'himnes, no en canto mai".

Son lletres, paraules ,
d' en Miquel Pujadó.

Entenc i aprecio, com tot,
que els "ismes" son útils i
desitjables, com a eina
de il·lusions.

La vida en necessita,
de il.lusions i
nosaltres també.

Com a tals son respectuoses,
de contrari, obsessiones.

Niu i caliu de la por i
tota la rua dels derivats:

Manipulació, enveja, odi,violència...
tant bona guarnició ,
de bells ideals,
de baixa cuina i
de la més alta sublimació,
del voler més groller ,dels
que no son gens
respectuosos.

Aquest plat no puc pair.:

Nacionalisme...

sobretot d'Espanya,
França o Itàlia.
que son els nacionalismes
més perillosos,
per les voltes d'aquesta casa.

Per no parlar d'Imperialisme,
càncer dels estats,
nacionalisme desbocat.

Joans, joseps i ases
els mals corren
per totes les cases.

Més forts com més poderoses.
Diners no saben de pàtries.

Europa, casa comuna...
Qui juga ara a Europa?
son o o seran tot juts,
nacionalisme desbocat?


Amb les lleis que ens han posat,
ara mateix, com a dada,
si fa falta, podem anar,
deu i exercit mitjant
a cercar qualsevol Nitrat
a diguem-ne per exemple,
Santiago de Xile.

Al plat, no més cal posar-li
un xic de "perejil"

p'rò m'estimo la paraula,
l'única pàtria, la baula
que ens lliga a un temps i un espai.

Continua en Pujadó.

"Paraules...
tan útils i amoroses sou
i tan utilitzables"

Pels grans primats i
les seves guerres territorials,
havent-hi vots i calen armes?

Qui te por del nacionalisme?

Hi han nacions, que ens hi calen
eines com ara estats
Per tal de poder descansar
d'aquesta mena d'isme
amb que ens tenen tant
matxucats,
nacionalis-me o
com li diguin.

Comentaris

  • Ista ista ista... Espanya està molt vista! Isme isme isme... Visca el Catalanisme![Ofensiu]
    llamp! | 04-06-2010 | Valoració: 10


    ista ista ista... Espanya està molt vista!
    isme isme isme... Visca el Catalanisme!

    (no té res a veure amb el meu poema, però rima igual!!!)

    Ista, ista, isme, isme (I)

    Després del teu comentari a un poema meu, m'he decidit a comentar-te. Sé qui s'amaga rere la "Persona", així és que obviaré els detalls. Em caus bé i ja ens coneixem una mica, des de fa ja algun temps.

    Si les fronteres fossin papallones selvàtiques...

    Si els polítics tinguessin sang a les venes...

    Si els Estats fossin maragdes o robís o safirs....

    Si Europa fos un camp de blat...

    Si la Constitució fos un papir Egipci...

    Si els Estatuts fossin flors pirenaiques...

    Si els Nacionalismes fossin líquens selenites

    Si les lleis fossin calamars gegantins solcant
    les aigües profundes dels oceans...

    Si les guerres fossin les espores de les flors primaverals...

    Si l'Imperialisme fos un subtipus d'insecte amazònic en vies d'extinció...

    Si la Pàtria fos un arbre típic de la Sibèria...

    Si les banderes fossin "noies de bandera"...

    Si els himnes fossin una varietat de proteïnes beneficioses per la circulació sanguínia...



    Llavors....



    No caldria barallar-nos... Estaríem al Jardí de l'Edén... La felicitat ens envairia i s'acabarien les guerres, la mort i la destrucció.

    La gent repartiria pètals de roses pels carrers i ballaríem sardanes cada dia.

    Hi hauria espai per tothom, no existirien les presses, l'amor fluiria per totes les valls del planeta i arrossegaria la malícia amb ell.

    Si tan sols... fluïssin la bondat i l'amor per aquests móns de Déu...

    Menys Política i menys perversió.

    Els Estats són armes de doble filada.

    Els Nacionalismes són excloents, centralistes i vagament representatius.

    Hi hauria d'haver més Estats independents: Voto per un Lluçanès independent, per una Txetxènia independent, per un Quebec independent, per una Escòcia, per una Irlanda unida, per una Euskal Herria, per un Tibet, per Bolívia del Nord i Bolívia del Sud, per Sri Lanka, per Geòrgia,...

    Voto per Estats de color verd i groc, negre i blau, roig i taronja.

    Voto per Estats amics, Estats alegres, Estats de joia, Estats depressius, Estats anímics, Estats monolingües i Estats bilingües.

    Voto pels Estats independents, pels Estats de gràcia, pels Estats divertits, pels Estats Units, pels Estats insípids, pels Estats eixuts, pels Estats Humits, pels Estats imaginaris, pels Estats flipants, pels Estats de bona esperança, pels Estats heterogenis, pels Estats molt poblats, pels Estats unipersonals, pels Estats rics i pels Estats pobres.

    Voto per mosaics d'Estats, per la creació de nous Estats... una mica més humans i propers, Estats imaginaris, Estats privilegiats i Estats senzills i complexes.

    Visca una Catalunya Independent! Visca un Lluçanès Independent! Visca un Moianès independent! Visca Andorra independent! Visca una Espanya independent! (al marge de Catalunya i Euskadi)

    Visca jo!

    I visca la independència dels colors, dels animals i les plantes, dels minerals, de la lluna i de la terra, Visca Júpiter i les seves llunes! Visca la Via Làctea! Visca els extraterrestres! Visca Déu i Alà! Visca Nefertiti! Visca Tutankhamon! Visca els meus avis morts!

    Em deixo a algú?


    Centellejant!



  • gràcies[Ofensiu]
    nana_17 | 23-05-2009

    per les paraules que m'han fet somriure,
    m'han fet agafar ganes de continuar escrivint i deixar que l'inspiració em trobi...

    :)

    gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de Persona

Persona

436 Relats

200 Comentaris

180305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.