Innocent no tan innocent

Un dia un ninot de paper que es deia Innocent però li havien escurçat a Nocent i al final a Cent anava a cent per hora empentat per un vent joganer que feia el que volia amb ell. El va estampar contra un tanga daurat assecant-se en un balcó de barana de forja de gust exquisit, amb motius espirals i florals.

L'olor del sabó delicat amb què la peça de roba íntima havia estat rentada va seduir aquell homenet volàtil fet de diari d'un dijous de novembre. S'hi va quedar ben enganxat. Va experimentar un orgasme inèdit, inaudit, inefable.

Tot seguit es va quedar rebregat com un acordió o un abdomen amb excedent de sacsons amb deliris de corsecar-se com fulles de tardor. I va caure a terra, extasiat.
Un gat de teulada de tres xemeneies pseudo-galvanitzades pasturava per allà i en veure que el vent, que ja hi tornava, bressolava una cosa interessant de depredar, s'hi va abraonar. Va destrossar. en Cent. Bocins esquifits li van quedar adherits als bigotis per l'efecte del fregament i l'electricitat estàtica.

Al gat alguna neurona li deuria embogir, que va fer un salt i va arrencar el tanga de l'estenedor. I el va flairar i passar-hi pel damunt en ballaruca acoplaire. I li va venir un clímax que ni en el millor dels climes hagués imaginat protagonitzar.

Total, que qui s'hagi cregut aquesta història és...

...innocent del tot.

(Per aquest relat un conegut que tinc va guanyar una pasta en un concurs literari)



*doble innocent qui s'ho hagi cregut!