Infern

Un relat de: CeciliaBM
Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.



Assumeix-ho, t’has condemnat!

Comentaris

  • Simpàtic a la seva manera poema[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-12-2018 | Valoració: 9

    Hola, CeciliaBM.

    El teu poema em sembla una història de terror amb alguns matissos irònics. No he entès del tot la història de la protagonista, però he entès que està acorralada per un infern per decisió pròpia i ara està molt angustiada dins aquest infern. Pobra. A veure si un dia escapa de l'infern i torna a la rutina diària.

    M'agraden els teus poemes. A veure si potser et visito esporàdicament.

    Passa un bon dia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de CeciliaBM

CeciliaBM

39 Relats

14 Comentaris

9033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
De Benissa (1980) i a València actualment.

El meu blog: enigmamenor.wordpress.com