Infern

Un relat de: CeciliaBM
Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.



Assumeix-ho, t’has condemnat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de CeciliaBM

CeciliaBM

39 Relats

12 Comentaris

8134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
De Benissa (1980) i a València actualment.

El meu blog: enigmamenor.wordpress.com