Cercador
INCERTESA A LA PELL DEL COR.
Un relat de: petarrella- Compartir:
Lentament m'oblido de mi quan l'ombra del capvespre
m'adorm la mirada, i somnio aquell laberint que tant buscava.
Bull una balma esperança entre llampecs lluents per apagar la calma, i
vaig esculpint la vida sota crostes de pell viva amb fortes cremades.
Palpo la duresa del glaç que soterra indicis de tendresa, i
respiro una pols espessa que el vent ha enlairat.
Una foscor de nit vesteix de dol la nuesa d'una petita flama
que es dibuixava en imatges de lluna i m'embriagava.
La incertesa d'un tot i un temps que passa, em rovella l'ànima,
i la solitud dilueix el camí que em guiava.
Guardo memòria del dolor i del plaer per uns paisatges plens d'arbres,
i que em desterren els peus per dreceres poc humanes.
Elverd Serra . 10-3-2015
m'adorm la mirada, i somnio aquell laberint que tant buscava.
Bull una balma esperança entre llampecs lluents per apagar la calma, i
vaig esculpint la vida sota crostes de pell viva amb fortes cremades.
Palpo la duresa del glaç que soterra indicis de tendresa, i
respiro una pols espessa que el vent ha enlairat.
Una foscor de nit vesteix de dol la nuesa d'una petita flama
que es dibuixava en imatges de lluna i m'embriagava.
La incertesa d'un tot i un temps que passa, em rovella l'ànima,
i la solitud dilueix el camí que em guiava.
Guardo memòria del dolor i del plaer per uns paisatges plens d'arbres,
i que em desterren els peus per dreceres poc humanes.
Elverd Serra . 10-3-2015