IN MEMORIAN DE LA TORRE CODINA I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ADORACIÓ DELS TRES REIS. NUCLI DEL CANYET. BADALONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
L’Antoni Calvo Uribe retratava la Torre Codina, al nucli el Canyet, al terme municipal de Badalona
https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/media_set?set=a.3300384102579&type=3




Cercava informació i advertia que més enllà del ‘cortar/pegar’, no hi ha cap recerca rigorosa, si més no a la xarxa.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20540


Edifici fortificat erigit en diverses fases.

La primera és un nucli quadrat, pel qual s'accedeix, i que té planta baixa, dos pisos i golfes. En segon lloc s'aixecà, a un angle de la primera construcció, la torre, de cinc pisos. El darrer element és una ala allargada a l'esquerra de la torre, de només tres pisos. Interiors molt ben conservats o restaurats. Hi ha dues intervencions de l‘arquitecte , Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) : al vestíbul, l'escala fou dotada de barana i arrambador de fusta, de perfil ondulat. Hi ha també una imatge de Sant Gabriel, obra de Jujol. A l'exterior es poden veure matacans reconstruïts amb totxo recremat, d'aparença antiga. Els enteixinats són interessants.

La casa és documentada el 1540. Va ser propietat successiva de diverses famílies. La primera, els Pedrós, que ocupava el lloc des del segle XIII.
El 1576 comprà la torre Pere Bernat i Codina, el 1685 ho fa Francesc Antich i el 1770 passà a Manuel d'Antic i de Móra (1757-1796), 1er. baró de Corbera.

L’edifici va ser de titularitat privada, per a ús residencial de tipus unifamiliar, propietat de la família Alañá-Negre, descendents de Pere Negre de Can Negre, de Sant Joan Despí, qui encarrega a l‘arquitecte , Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) la reforma el 1943.

A partir dels anys seixanta, la masia es va degradant, i apareixeran diversos projectes per conservar-la, entre ells un prostíbul de luxe, projecte al qual s'hi va oposar el veïnat i va precipitar la compra per part de l'Ajuntament.

La situació s'estanca fins al 2003, quan passa a titularitat pública, sent adquirida per l'Ajuntament de Badalona, dirigit per la socialista Maite Arqué Ferrer (Badalona, 17 de juny de 1943), va destinar 1.800.000 euros a la seva compra i va comportar la cessió de les escultures «Àngel» i «Àliga» de Jujol, ubicades a la torre, de les que no en trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com



Santi Barjau Rico, Barcelona, 18 d'agost de 1962

https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=b0c4e7e1-df70-4284-80db-1e15ca6ca857&groupId=193969


Bon dia. L'Àngel forma part de les col·leccions del Museu de Badalona:
https://www.museudebadalona.cat/colleccions/arcangel-gabriel/?fbclid=IwAR0UnAJeAxWrWZAMCzO0-SNg-Y5pmLU6RXXTwmuNjIoaB4bU0tYgOHipQYY




Agrairem a qui pugui ajudar-nos en la recerca de l’Àliga, que ho faci. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmai.com , castellardiari@gmail.com

Al segle XIII ja existeix documentació amb el nom de Casa Pedrós.

Situada a la part alta de Canyet ha pertangut a diverses famílies nobiliàries que hi sojornaven a temporades dedicades principalment a la cacera de l’ós i del senglar.

Al segle XVI, passà a la família Codina, ciutadà de Barcelona, de la que prengué el nom.

D’aquesta època és la part més antiga de la casa, el cos de la dreta, que disposava de dos grans cellers, habitacions pels criats i les sales pels senyor al pis on s’hi ubicava una capella, de la que o es fa esment de la seva advocació, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) .


Amb catalana puntualitat rebia un email en el que em deien :

La Capella de la Torre Codina a la Carretera de Montcada, s/n, al nucli el Canyet al terme de Badalona estava advocada a l'Adoració dels Tres Reis, que estava sense culte, i on l’únic detall visible l’any 1990 de la capella era el sostre.



Data i autor fotografia Josep Sansalvador 15-XII-1990

El Nomenclàtor de 1860, la descriu com un “caserio”, situat a 3,3 km de la capital de l’ajuntament.

Format per dos edificis habitats constantment un de tres plantes i l’altre de més de tres plantes.

L’any 1943, es feren obres de restauració encomanades a l‘arquitecte , Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) , que reconstruí els matacans, va redecorar l’entrada i la barana fins al primer pis.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Codina

La Covid.19, i la constant informació - sovint poc creïble - sobre com evoluciona, son el centre d’interès de la ciutadania.

Caldrà repensar conceptes com ‘economia global’, en un món en el que regna la llei de la selva.

https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/coronavirus-turquia-respiradores-chinos-comprado-espana_18_2925045341.html


https://civio.es/medicamentalia/2020/04/08/coronavirus-sars-cov-2-pruebas-pcr-espana/

https://www.consalud.es/pacientes/especial-coronavirus/compra-centralizada-sanidad-favorece-entorpece-crisis-covid-19_76168_102.html

https://www.elindependiente.com/vida-sana/2020/04/17/cerca-de-12-190-ancianos-han-muerto-en-las-residencias-de-espana-con-diagnostico-o-sintomas-de-covid-19/

Està clar que s’ha de recolzat l’activitat primària, agricultura i ramaderia, i el comerç de proximitat, oi?.

Tant almenys com que s’han d’exigir RESPONSABILITATS als que porten – de forma com a mínim maldestra – el timó en aquesta tràgica situació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6262 Relats

709 Comentaris

4323172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com