IN MEMORIAM DE LA CASA DEL CARRER GARCILASO ON HI HAVIA EL MENJADOR DELS POBRES DE L’ESCOLA PIA DE SABADELL

 Baixava a Sabadell -  visc a
Castellar del Vallès – i aprofitava el viatge per retratar  la casa del carrer Garcilaso, on hi havia fa més de 60 anys , el menjador  de l'Escola Pia  per als nens “ pobres”.   

Recordo que aleshores només era una sala diàfana on hi havia taules situades en forma de U, i al final de la sala,  damunt d’una petita plataforma de fusta , un faristol.  El Pare,  Joan Zanuy i Marimón,   que lliurava l’ànima al Senyor l’any 2003 a l’illa de Cuba, ens acompanyava a recollir les nostres carmanyoles, que havíem deixat quan sortíem al patí, perquè les escalfessin a la cuina, i marxaven cap a la casa del carrer Garcilaso, un cop allà i de forma rotatòria ens tornàvem al faristol per llegir mentre els altres menjàvem, el Pare Joan, marcava el temps, els primers dies com us podeu imaginar tots ho fèiem força malament, aviat però, apreníem a modular la veu perquè ens escoltessin a tot el menjador, i val a dir que aquesta “ funció” ens seria de molta utilitat al llarg de la nostra vida, tant almenys com la llet en pols americana i el formatge que ens donaven en acabar el dinar.  

Abans de començar les classes de la tarda, els que havíem dinat al menjador dels pobres, deixàvem les bosses o la  cistella ferroviària de vímet on dúiem les carmanyoles, i jugàvem al pati amb els més
afortunats que havien dinat al menjador de l’escola, nosaltres els dèiem els “ rics”.

Ha passat una vida, i m’agradaria molt rebre imatges d’aquella infantessa a l’email castellardiari@gmail.com  

Des del cel, com ho havia fet molt eficaçment aquí a la terra, el  Pare,  Joan Zanuy i Marimón, continua vetllant per nosaltres.