Imaginar el tue rostre dibuixat a la lluna.

Un relat de: annah

Estem units per un sentiment
immens i vertader:
l'amor.

Un amor curt com una alenada d'aire
que em recorre tot el cos de dalt a baix,
em fa estremir.

Un amor intens,
ple de passió,
alegria,
però a la vegada ple de pors.

Por a perdre't,
por a no ser estimada
de la mateixa manera:
amb tota l'ànima.

Un amor que em dóna tot el què necessito,
a la vegada que m'ho pren tot
i em deixa nua.

Un amor que no em deixa viure,
però a la vegada m'impedeix morir.
Em fa observar els estels
i imaginar el teu rostre dibuixat a la lluna.

Un amor que em va somiar desperta,
quan després de mirar-me als ulls
em xiuxiueges a l'orella que m'estimes.

Comentaris

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 28-01-2006 | Valoració: 10

    el millor poema que t'he llegit fins ara!
    L'amor t'ho dóna tot i t'ho pren tot, és la recepció i entrega total...
    el títol fantàstic i la suavitat amb la que escrius, sensible i seductora.
    Un poema romàntic de gran valor.
    ptons i una abraçada!