I tornar a tenir la certesa de que els núvols són de cotó.

Que què faig a l'avió?Contemplo els núvols passar.Contemplo i miro el terra,les cases..molt sovint amb clapes sense Sol,per culpa (o gràcies) als núvols.M'encanta estar allí,en aquella part el cel on els núvols no tapen mai el Sol..on l'astre rei sempre brilla i el cel és d'aquell blau màgic,d'aquell perdut els dies de tempesta,de tristor.Aquell lloc és un lloc de feliçitat,de benestar.No conec (encara!) a ningú a qui l'hi desagradi volar sota un Sol brillant,un cel blau,entre núvols de cotó,i espero que,per part meva,no m'en cansi mai,d'ells.Els núvols,cúmuls de cotó flotant en mig del no-res,són els meus 'ídols',si s'en pot dir així.Que per què? Doncs perquè els núvols son per a mi la definició per antonomàsia de Llibertat.Més que els ocells.Més que el Mar.Més que tot,ja que ells vaguen per un espai infinit,sense límits,lleugers,mercits per la dolça brisa marina o pels forts vents nòrdics,tal vegada un llevant vingut del desert.Són lliures per passejar-se per sobre dels nostres caps! Poden fer el que vulguin,treure la forma que a ells els hi sembli que més nens identificaràn com a 'quelcom de bell'.Els núvols que ara mateix veig per la diminuta finestreta de l'avió per a mi s'ignifquen llibertat,és a dir,per expressar-ho d'una manera més..més:Els núvols ho són tot.