I per damunt de tot... Ell.

No entens res.
El món és una merda per tu.
La societat injusta...
I més.
I per damunt de tot...
Ell.
No te'l pots treure del cap.
No saps estar sola.
Necessites sentir-te acompanyada
pels teus records
i els teus somnis.
Tots fan referència a ell.
I quan es fa tard
i te'n adones de que avui tampoc hi parlaràs
el teu somriure s'esborra
Abaixes el cap.
Escoltes música.
Penses.
I no plores.
Perquè no té sentit.
No té sentit bramar
havent-hi tanta gent al món
amb problemes de veritat
que aixeca el pit
acceptant la seua realitat.
La seua trista realitat.
Penses.
Penses en el món
en les injustícies
i en ell.
Una altra vegada en ell.
I et fas un embolic.
I no entens res.
Et sents petita
en un món tan gran...