i ara què

Creia que podria aguantar, enganyant-me simplement.
Ho tenia tot controlat, i ara el meu pensament començar a vacilar.
Cor tancat, gèlida aparença, ni una paraula, tot assajat.
Una mirada i tot comença a trontollar.
Precisament ara que tot estava bé,
Precisament ara que a la soletat m'havia acostumat.
Has fet que m'ho torni a plantejar, que per un dia tornés a sommiar.
No és tan fácil desfer el gel, però fas tan fácil tenir un anhel.
Perquè m'has buscat,
Perquè aquesta necessitat
Odio aquesta debilitat
Una bojeria, un desig i tot canvia
Un risc massa car
Un sentiment que volia evitar
Una felicitat que em feia por notar
S'ha de tornar a tancar
No tornis, no vinguis, no em diguis res
No vull ser feble,
Jo no sé perquè, jo no vull, jo no puc
Barreja, embolic, mareja,
Esgarrifança, dolça anyorança
Una noria de pensaments, un circ de sentiments
Una raó per patir, una desició a escollir
Masses coses que reviure, masses coses per tornar a fer, a sentir, a patir?
No em voldria empenedir