escriu

Escrius, escrius…
Una línia, un esboç, una forma
Més aviat una ombra
Mitja llum, la cendra que cau
El fum es barreja amb la percepció de la teva mirada perduda.
Una llàgrima vol caure, un crit vol raure
Quin és el sentit, perquè no puc entendre el què no has dit?
Cor gelat? Més aviat, cor amagat
És tan fácil etiquetar, però tan difícil escoltar.
Deixa'ls passar…
Sempre passen, mai s'aturen
I es creuen amb dret de jutjar ?
Simplement han de mirar una mica més enllà
Mitja hora més, una pregunta, una mà i, potser llavors, potser s'obrirà…