Horitzó

Un relat de: castalia

En una mar molt profunda,
una llum ataronjada...
s' enfretava a la decadència solar .

Tot s' amaga i torna a resorguir,
la foscor no és per sempre
i la vida és un naixement constant.

El sol comparteix am la lluna
el cicle vital de la mare terra
i com a bons amants vicerals
fan de l' horitzó un bon ritual.

La mar m' acompanya en aquesta visió,
la britllor dels colors eclipsen la meva atenció ,
ara tot és calma.

Els meus ulls sempre et cerquen,
em perdo sovint en el teu infinit,
per ser un senyor tan elegant i respectable.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

castalia

26 Relats

26 Comentaris

27230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tots! sóc de la cerdanya i vaig nèixer un 25 de febrer per la tarda; vaig crèixer en un món sense málícia , fins que vaig arribar a l' adolèscència, he sigut i sóc rebel , però amb causa, la meva vida l' envolta la llibertat, l' amor i la literatura i l' educació social. Sóc pisciana i per això constantmet visc connectada en dos mons el real i l' imaginari, encara tinc la sort de mirar amb ulls de nen forces coses i això m' aporta moltes ganes de gaudir de la vida. La natura forma part del meu pulmó de vida i tot i que visc en una gran ciutat. Treballo i estudio; m' agraden els idiomes i les relacions humanes; la música és una de les altres passions , sobretot els cantautors, no sé que més dir , no estic acostumada a fer biografies, jajjaja