Horitzó

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Torno a ser aquí, a la platja de la Balette. Les teves cendres no descansen en el fons d’aquest meu mar, però em consola venir-hi.
Mirant les ones que van i venen penso en tu, Quim. T’explico el nostre dia a dia, et parlo de l’escola de la Llúcia , de com n’és de bonica la Laia. T’informo de les meves cuites amb el teu germà i de com la seva trista mirada m’enfonsa. I et demano perdó.
Aquestes onades que es mengen la sorra són com jo quan era jove i el món se’m feia petit. Els jorns tenien moltes hores de feina i poques de repòs, però sempre arribava al petó de bona nit i a la lectura dels vostres contes preferits . Els anys van fer de mi una dona forta, dura, implacable en els negocis i agosarada en la presa de decisions. Durant el dia era una empresària malparida i a casa, de nit, una mare amatent i consentidora. Vaig voler-vos embolcallar amb una cel·lofana de colors i no us vaig saber preparar per a les complexitats de la vida.
La meva força va ser la vostra desgràcia, sobre tot la teva, Quim. No em vaig adonar que la meva energia t’ofegava . La meva ombra t’empetitia i feia de tu una persona dèbil i covarda. Em vaig equivocar tant...
Sempre em deies que jo era com el fort Saint Elme, una fortalesa que resistia tots els embats dels enemics. Vaig poder amb tot , perdonava les teves addiccions , la falta de puntualitat a la feina, els teus deutes, tot. Per què vas decidir marxar? Per què no ens vas explicar les teves angoixes, els teus afanys, el teu dolor?
Fill meu, mai entendré què et va conduir al suïcidi.
Demà tornaré a aquesta platja i et parlaré de tot i de res, tornaré a demanar-te perdó i buscaré esperances que em permetin viure amb aquesta pena tan pregona. Miraré l’horitzó buscant la línia on mar i cel es confonen i allà, just allà potser ens retrobarem.


Sofia Barbal



Comentaris

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Magnífica prosa poètica, gran descripció dels sentiments, sinceritat sincera a flor de pell, reflexions en veu alta i dolguda. A vegades la fortalesa té conseqüències. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Remordiment[Ofensiu]
    kefas | 18-01-2018 | Valoració: 9

    Buf. La manca de satisfacció de com ha anat una relació engendra una bella descripció d’un inútil penediment. El penediment, una impotència miserable que no té en compte que sempre les decisions que és prenen són les millors d’acord amb les circumstàncies del moment. El cec impuls que ens mana desenvolupar les potències naturals impedeix valorar els efectes negatius que té en el nostre entorn. I no només en la família. La naturalesa ens dota d’una cuirassa per immunitzar-nos de la compassió, de la capacitat de patir amb els altres i captar i fer propi el seu sofriment. I si no som capaços de detectar el sofriment de la gent més propera, mai entendrem les causes que el provoquen. I continuarem provocant-lo en la gent propera i en la que no ho és tant. I mentre, el rosec del remordiment ens restarà la lucidesa i energia necessàries per modificar la percepció del món que ens permetria canviar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: