Jo he dut paraigua

Un relat de: Aiwendil

Posat el vestit
del diumenges
aquell que fa aigües
i que quan el mires
sembla que s'esborri.
L'orgull el deixes
tancat a la nevera
i els somnis, ai,
que tal si els envies
a voleiar amb el vent
junt amb el mocador
que dus tot estarrufat?

Per la pluja
no et capfiquis
Jo he dut paraigua

Atentament
i fins una altra

Comentaris

  • He llegit la combinació[Ofensiu]
    Leela | 19-01-2007



    dels dos poemes, el de l'alla i el teu. Em semblen magnífics. El teu és fresc, desenfadat, viu, descarat!M'agrada la idea de deixar l'orgull tancat a la nevera (que es congeli), però encara millor és la de deixar els somnis voleiar amb el vent, al cap i a la fi els somnis somnis són i se'ls ha deixar volar i no capficar-se per aconseguir-los perdent-nos els instants de la vida que realment passen, com les gotes d'aigua de la teva pluja... que simplement es soluciona amb un paraigua.
    M'agrada sobretot el final, perquè trenca amb el poema. Primer sembla que estiguis davant de la persona i que li digui, i el final li dóna un gir com si fos una carta. No m'agrada gaire el 'què tal' però tampoc estic gaire inspirada per dir-te què posaria en el seu lloc.

    En fi, un poema fresc !! m'agrada!