Germanor

Un relat de: Ximo

Vols apartar les branques dolentes
de la por, els neguits i la frisança.
Vols de les primaveres calentes
noves flors i creixi l'esperança.
Estimes les matinades lliures,
millor serà cadascuna
pena de goigs i somriures.

Tu ets el meu germà,
no m'importa on estiguis,
no m'importa on visquis,
no importa com et diguis,
Amin, Li, Maria, Adrià o Salomó.


Comentaris

  • Germanor, preciosa paraula...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-05-2005 | Valoració: 9

    Original en l'expressió de les paraules, en el significat que s'albira. Tots units per coses senzilles, per la passió per intentar ser feliç i viure. Pels que lluiten cada dia per trobar el camí dels somriures, per poder minvar les pors i els dubtes.
    Una mena d'energia que es trasmet en la distància, que s'endevina.

    Una abraçada i molta inspiració!

  • Autentic[Ofensiu]
    AINOA | 14-05-2005 | Valoració: 10

    Un bon poeme de germanor, m'agradat molt la teva manera de expresarte.
    Enhorabona, segueix escrivint.

l´Autor

Ximo

3 Relats

4 Comentaris

3092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor