GELOSIA

La persona gelosa té la més gran malaltia: i es diu gelosia. Ho enveja tot i, amb gran dolor per ella mateixa, això es un gran entrebanc pel seu procés evolutiu de la intel·ligència.
Al mati quan arriba a la feina, el primer que observa és el vestit que porta la seva companya. Es mira el seu, i pensa: "Quina porqueria que porto jo".
Desprès veu el seu superior, com li volant els ulls mirant la seva companya, i com en gaudeix de la seva primera visió matinal. Li dóna el bon dia: Com estàs? Has passat bona nit? Pots venir, que amb redactaràs un escrit ?
La nostra malalta, només per aquest detall, es font de gelosia. Desprès sent com riuen tot explicant un acudit, mai més ben dit.
El matí li passa em penes i treballs, tot remugant la seva dissort. Quant arriba l'hora de plegar, marxen juntets. I ja la tens, cames ajudeu-me, a corre darrera d'ells.
Efectivament, els vidres entelats del restaurant destaquen les seves siluetes. Ella no va poder ni dinar ; la ràbia la consumia per tot el cos.
La tarda va transcorre més tranqui-la, doncs el seu superior no va comparèixer i totes dues restaren horroritzades davant els respectius ordinadors. Bé, ella no tant, que per això gaudeix de la seva influència.
Quant arriba a casa, tot son mirades amunt i avall per totes les habitacions. Troba el jerseiet vermell que portava la nena i pensa : "veus ? si jo ho hagués pogut lluir quan era petita, d'altre manera m'haurien mirat els nois, i no tindria aquest marit indecent que no serveix per ha res".
Se'l posa per veure com li va, i la ràbia la consumeix per tot el cos.
Arribar l'hora de sopar, amb tots els plats a la taula, ella pateix molt: doncs havia sobrat una cuixa de pollastre i, és clar. Tenia de ser pel marit, que per alguna cosa era l'amo de la casa... i ella havia de menjar farinetes amb la consegüent enveja.
Els aparadors del seu carrer s'els sap de memòria, amb tots els seus vestits, i quan passa per davant i veu el que més li agrada, les cames li fan figa del tremolor que li agafa per culpa de la gelosia. Si un dia en falta algun, estarà patint per saber qui pot ser del barri que hagi pogut fer semblant sacrilegi.
Llavors, es passa els dies mirant pels carrers per poder localitzar el famós vestit, i d'aquesta manera, poder sofrir més en veure'l.
Al mercat de queviures la cosa es complica i s'hi en veu cireres, que són la seva passió a un preu exorbitant. La temptació és tan grossa que li agafa una suor freda per tot el cos i en vol robar alguna, però no pot per culpa del seu tremolor.
Desprès de suades continues per totes les parades, a última hora compra patates i una col, i cap a casa a plorar una estona tot pelant una ceba per fer la sopeta.
Abans d'anar a dormir, es mira al mirall i no es reconeix de tan vella i arrugada. I llavors veu les fotos de quan era més jove i la gelosia l'envaeix, perquè fins i tot té gelosia d'ella mateixa.