La neu

Un relat de: 1101ilime

La neu


Ha fe de Deu
que ha arribat la neu,

neu bandejada
neu enamorada
neu desitjada
neu olímpica.

Sense tu no hi ha
rés per ningú,

la nostre terra
és convertiria
en un desert,

del principi al final
des de el Puigmal
fins el litoral.

La vida ja no seria vida
sols la mort
seria nostre gran dissort,

no en va el 90%
del nostre cos, és aigua,

som tant sensibles
tant minúsculs
tant insignificants,

que no ens mereixem
tot el que tenim.

I d'orgull els que
en tenim més.


Emili
5 de Març del 2008


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72756 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net