Ganyotes

Un relat de: deòmises
Aprofitar la porta ajustada per entrar subreptíciament dins de la casa, agafar-la in fraganti i forçar-la amb paraules malsonants i vexatòries per, tot seguit, esquitllar-se entre la foscor cap al carreró més solitari. Així, en un tres i no res, l'ha posseïda mentre gaudia d'aquelles ganyotes de dolor i de pànic, que l'escalfen cada vegada que es repeteixen i que s'esdevenen. Perquè l'efecte sorpresa és una tècnica infal·lible i, gràcies a ella, la incursió gairebé és mitja victòria assegurada. Hi ha reincidit tants cops perquè l'adrenalina que desprenen les seves glàndules sempre li ha semblat d'allò més excitant.

Avui, però, l'excitació no ha estat prou potent com les altres ocasions. S'atura i inhala i exhala fins que la calma li torna als membres i el batec ja ha abandonat la seva erecció. Nota l'entrecuix un xic humit. Caminarà més estona, si de cas, i el vent fresc de la matinada el deixondirà i li assecarà la roba. Se sent brut i lasciu alhora. La continua olorant com si encara li furgués el sexe amb la llengua abans de penetrar-la; la pressent en el regust que li ha quedat a la boca. I el record no ajuda a desinflar-li el penis.

Arribarà a casa després d'haver esmerçat ben bé una hora per escampar la boira que li omple el cap. Se sent dues persones, com el famós metge creat per Stevenson: una assenyada, l'altra incontrolable. La porta entreoberta el farà trepitjar amb sigil i observar-ho tot, cobejant trobar un indici que li tradueixi què s'ha esdevingut entre aquelles quatre parets. Flairarà l'ambient de cada estança i hi detectarà un rasclum animal, com de mesc barrejat amb fluids corporals. Aquest rastre l'omplirà d'enveja cap a l'individu que, tot just fa una hora, s'ha allitat amb la seva dona. La voldrà trobar i la mirarà als ulls. Serà a la cuina, fent veure que prepara el sopar, com si no hagués passat res. I al fons de les seves pupil·les, hi veurà la passió que ell no sap encendre si no és seguint aquest maquiavèl·lic joc sexual dels dos desconeguts.

Comentaris

  • Hardcore[Ofensiu]
    Canela fina | 26-02-2020 | Valoració: 10

    Un relat amb un punt hardcore que m'ha agradat molt, quan barreges pensaments, ràbia, passió, sexe, efecte sorpresa... no pot sortir més que un bon relat.
    Abraçada ;)

  • Maquiavelisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Renoi, quin cap més complicat, quin maquiavelisme envolta al protagonista del relat! L'has escrit tot remarcant la psicología d'ell de forma magnífica. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1004 Comentaris

305209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978