Cercador
Ganxet
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Pels curts camins dels segles camino els llargs segons,
i en foscos laberints d'anys sens sortida
com fent ganxet, treno cabdells de dies embullats;
mentre al revolt del vespre, l'eternitat s'escorre
punt per punt en milers d'instants morents
a mans d'hores vençudes;
sender del temps
que esborrarà els meus passos.
Comentaris
-
Teresa,[Ofensiu]Leela | 17-11-2006 | Valoració: 10
el que més m'ha cridat l'atenció del teu poema, és el títol. La meva àvia, quan s'hi veia millor, passava moltes hores fent ganxet...
M'ha agradat molt 'en foscos laberints d'anys sense sortida'. Si, de vegades la vida sembla un gran laberint que es va trenant a cada passa que dones, per després, a la nit tot s'esborri, tot es desfaci, per al dia següent començar de nou, potser amb el punt més apretat.
Una enorme abraçada i enhorabona pels teus poemes!
Leela
-
Necessito al dia[Ofensiu]Lady_shalott | 17-11-2006 | Valoració: 10
una bona dosis de poesia, i els teus poemes son la millor droga que fins ara he pogut aconseguir. En volem, sí, una bona collita!
Potser sí que sempre diem el mateix amb diferents paraules, però no ho transmetem sempre amb les mateixes sensacions, i això és el que importa.
"el revolt del vespre", és meravellós, algún dia no tindré paraules, sempre obsessionats pel temps, per "la peça de llana que es desfà", pels segons, i per tot el que hem perdut.
Molt ben trobat, ja saps, m'encanta com escrius.
Besets a una gran poetessa,
Lady Shalott