Cercador
Fum de tabac
Un relat de: bocidecel- Compartir:
Fum que m'amoïna,
em neguiteja, em preocupa,
m'angoixa, m'alarma
Fum que magnetitza,
sedueix, hiptotiza,
captiva la seva voluntat.
Fum que anul·la,
dissol, neutralitza,
engoleix la meva lluita
i la converteix en fum.
Fum que em vol robar,
arrabassar el que més estimo,
a poc a poc, lànguidament i imperceptible,
d'alenada en alenada.
Fum, enemic inabastable
Comentaris
-
Fe d'errates[Ofensiu]llamp! | 07-04-2008
Degut a un problema, m'han sortit dos comentaris repetits. Tots dos comentaris amb la valoració de 10, millor per a tú.
L'error que volia corregir és allà on diu: "empedït", que vull dir "empedreït" i que molta gent segueix dient "empedernit" quan això és un castellanisme. -
Fantàstic[Ofensiu]llamp! | 07-04-2008 | Valoració: 10
Algú com tú es digna a parlar del tabac amb naturalitat. Després de les lleis anti-tabac, de prohibir-nos arreu el plaer de fumar, d'haver de demanar permís per fumar als bars i restaurants, etc. ens resulta molt difícil als fumadors trobar racons on poder practicar el fum.
A banda d'aquesta ressenya, t'he de dir que en el teu poema m'hi he vist reflexat, jo, que sóc un fumador empedrït, d'aquells que han intentat deixar-ho una i altra vegada sense gens d'èxit. Potser per manca de voluntat, no ho nego. Però què caray! Si no morirem de càncer, morirem d'una altra dolència! A viure, que són 4 dies!
Destaco del teu poema les següents paraules:
Fum que anul·la,
dissol, neutralitza,
engoleix la meva lluita
i la converteix en fum.
Et felicito per ser prou valent/a i treure a relluïr aquesta petita, gairebé insignificant, però molt necessària reflexió als fumadors actius o passius, a qui el tabac acompanya en molts moments agradables, o desagradables, en la búsqueda del plaer, o l'odi, a aquesta filosofia que representa el tabac i el fum.
A reveure! -
Fantàstic[Ofensiu]llamp! | 07-04-2008 | Valoració: 10
Algú com tú es digna a parlar del tabac amb naturalitat. Després de les lleis anti-tabac, de prohibir-nos arreu el plaer de fumar, d'haver de demanar permís per fumar als bars i restaurants, etc. ens resulta molt difícil als fumadors trobar racons on poder practicar el fum.
A banda d'aquesta ressenya, t'he de dir que en el teu poema m'hi he vist reflexat, jo, que sóc un fumador empedrït, d'aquells que han intentat deixar-ho una i altra vegada sense gens d'èxit. Potser per manca de voluntat, no ho nego. Però què caray! Si no morirem de càncer, morirem d'una altra dolència! A viure, que són 4 dies!
Destaco del teu poema les següents paraules:
Fum que anul·la,
dissol, neutralitza,
engoleix la meva lluita
i la converteix en fum.
Et felicito per ser prou valent/a i treure a relluïr aquesta petita, gairebé insignificant, però molt necessària reflexió als fumadors actius o passius, a qui el tabac acompanya en molts moments agradables, o desagradables, en la búsqueda del plaer, o l'odi, a aquesta filosofia que representa el tabac i el fum.
A reveure!
