Fugir de tu

Pareixia tenir-te tan a prop... Tot allò que havia desitjat durant tant de temps semblava arribar, després de tot...

...I no sé com, ni per què, però ara tenc més clar que res que només m'has fet mal, i que he de fugir de tu. Fugir de tu, perquè si no ho faig, sé que em quedaré empresonada en els meus sentiments. Perquè no vull estimar-te per sempre si no som ningú per a tu. Perquè en vaig farta de patir. Perquè no puc seguir així...

...Però com es suposa que ho he de fer, si te'm fas present en cada paraula, en cada cançó, en cada moment?... Em resisteix a deixar-te anar... I encara esper que em diguis alguna cosa, alguna cosa com t'estim... Però he de deixar de fer-ho. Ho tenc clar. Encara que com puc no pensar en tu si ets tu qui em dóna vida per seguir?...

...Sé que és una paradoxa, però he d'aprendre a viure sense el que fins ara m'ha fet viure...

...Seria perillós preguntar-me quin sentit té la vida? Potser. Però per sort, no ho faig. Perquè malgrat tot, sé que el món no s'acaba amb tu. Potser el meu sí, però ja en trobaré d'altres. No és una elecció difícil: sé que no tenc cap altra opció.