Foc

Un relat de: Salgado

He mirat ta figura,
jovenesa palpitant,
amb els dits mig encesos,
amb els ulls mig despullats.

He deixat les lascives
carícies en ton cos clar
per prendre't la dolcesa
que m'ha tret la llibertat.

Tens tan rojos els llavis
que el meu desig serà escàs.
Per finir amb ta besada
hauré de morir en tes mans.

Novament descobreixo
el dolç plaer de la carn.
Amb tanta pau calmosa
als meus ulls has arribat.

Però sols seré cendres
qua ton cos m'hagi cremat.
Tinc els dits mig encesos
i l'esguard mig despullat
per ton cos tan desitjat.

Comentaris

  • preciós FOC[Ofensiu]

    i de veres que ho ets de "foc" I ben encès!

    quina joia poder estimar i ser estimat enmig d'aquest caos bigarrat de contrastos i colors infinits.

    gràcies ple teu comentari tan generós. Una abraçada MOLT forta Salgado. (i estima tan com puguis i de totes les maneres que puguis)

l´Autor

Foto de perfil de Salgado

Salgado

18 Relats

38 Comentaris

21151 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Em dic Xavier Garcia Salgado. Sóc vilafranquí nascut la primavera de l'any 1990 i escric poesia des dels 14 anys. Ara començo a atrevir-me amb la prosa, però encara no he perfilat prou bé el meu estil, acostumat al vers.

Aquesta plana de Relats en Català m'ofereix la satisfacció de donar-me a conèixer i de rebre crítiques i opinions de gent de fora del meu cercle d'amistats o familiars.

Rebo les vostres opinions amb gratitud i intentaré respondre-les mica en mica. Gràcies.

Podeu escriure'm pel que sigui:

xavier.garcia.s@gmail.com

*************************************

Estimo l'art, com molta gent d'aquí, anònima com jo, desconeguda en la seva faceta artística. Picasso és un dels meus artistes preferits. Ell va dir:

No, la pintura no está hecha para decorar las habitaciones. Es un instrumento de guerra ofensivo y defensivo contra el enemigo.