Flama que clama

Cantant, parlant,
jugant, saltant,
dient a tort i a dret,
que el món es mou,
no és quiet.
Tu ets, jo sóc,
qui més t’entens,
que ningú en sap
dels sentiments.
Moments distins,
o bells matins,
fadrins, jardins,
somnis sublims.
Segueix, vivint,
sempre sentint,
si pots també,
vagis gaudint.
Amor, o foc,
mots del teu cor,
que poc a poc,
ja van sortint.
Seguim, obrint,
portes i panys,
i poc a poc,
passen els anys.
Paranys, enganys,
bons averanys,
amb guanys, no danys,
i bons afanys.
Les mans són fonts
de sensacions,
potser escrius,
toques cançons,
i així et perds
pels mils racons,
els sons del món,
encara hi són.
Després de tot,
només vivim,
un cop,
un joc,
un sol moment,
més val que res
taqui la ment,
només l’omplis
de mil colors,
i així potser
feliç també,
facis un jorn
prou rialler.
Pintant, ballant,
rient,somiant,
que res ni mai,
vagi minvant.
Sempre estimant,
seguir lluitant,
si vols també ves gemegant.
Amb molt plaer,
ben relaxant,
el cos és viu,
la ment un riu,
contenta i més…
avui somriu!!!


Abril 2011