FLAMA DEL CANIGÓ

Un relat de: Janes XVII
Bona nit a tothom (i evitem implicacions de gènere),
Aquest vespre ________ aplegat com un de sol fa pinya, un cop més, amb el propòsit de seguir amb el cultiu de les tradicions arrelades a la nostra terra, per gaudir la festa del solstici d’estiu i donar la benvinguda a la Flama del Canigó que ens porta el missatge simple de germanor, sense més. Germanor a l’entorn d’un territori i d’una llengua que és el bressol dels nostres avantpassats. L’arrel ens la va regalar el poeta inconscient del que esdevindrien les seves lletres que dibuixen un foc amic, un foc allunyat de la destrucció, un foc de caliu on hi cabem tots, un foc que expressa l’entesa entre els pobles catalans. Els seixanta anys des de la primera baixada de la flama a les terres del nord, ens dibuixen una simbologia del costumari català, ens parlen del lligam que fa la força, ens descriuen les persones i no les idees. La nostra història, la de ________, ens ensenya el privilegi que ens acull de viure, tots nosaltres, sota l’ombra majestuosa de la llegenda serrada, la muntanya màgica que s’adiu amb la màgia del foc, la muntanya que ens dona vida i que ens envegen sense malícia. La Flama del Canigó és el senyal per recordar el camí que hem de trepitjar i nosaltres, tots plegats, l’acollim a casa nostra en una nit clara i tranquil·la com deia la cançó. La llum viurà en el reflex del foc intens que ens ha d’il·luminar el seny i l’enteniment per seguir endavant.
Bona nit doncs i bona revetlla a tothom.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer