Fins la matinada

Llàgrimes fins la matinada al ritme dels teus gemecs.
Punyalades fins la matinada al ritme dels teus crits.
Traït fins la matinada pels teus llavis distants.

Ritme frenètic que et destrossa i em destrossa.
Cada embestida més brutal que l'anterior.
Cada embestida més t'eleva i més m'enfonsa.

Suor ardent contra la suor més freda.
crits alliberadors contra crits trencats de dolor.
Sentiments viscerals, quasi animals.


I després, amb el nou dia, m'alço mort, sense vida. Els sentiments que em guiaven resten calcinats als meus peus. Un home nou, buït, una clova del que va ser. Un home sec, a qui ja no queda més sang per sagnar ni més llagrimes per plorar. Un home mort, apunyalat fins la matinada al ritme d'uns gemecs distants.