Fiblades

Són dies de comportament desordenat i desconcertat. Sento fiblades a les retines d'imatges irreals que lluiten per no ser-ho. M'obliguen a fer passes curtes, lentes i segures perquè sento que en algun moment del dia, mentre camini per la neu, la fiblada serà tan intensa que tastaré el terra, miraré al cel i seguiré surant.
Aquest matí, reunides totes les energies per fer front al fred intens i punxegut que el país de Thor ens regala, he fet via cap a la biblioteca. Com ja saps, el cop a la galta de la mínima força d'una brisa tendra m'ha portat al primer gir cap a enrere. T'he agafat la mà. Duies guants de llana blanca però m'ha arribat la fredor dels teus dits. Sé que t'agrada sentir les mans fredes. Mentre t'aguantava la porta i tu feies donar voltes a la bufanda no has fet cas que et passava la ma per la cintura i lentament t'empenyia cap a fora.
-Mira el...no, millor: nota el fred que fa avui.
No m'ha sorprès el silenci de la resposta. No hi eres. Primera fiblada. M'agrada.
He sortit de Björskatan, girant per Forskav. L'edifici de la universitat m'ha fet entendre la fatalitat de no poder estar en tot moment pensant en tu. Necessito concentrar-me.
A mig matí i després d'una llarga conversa amb en Lord of the Flies m'he permès una treva. Té, amb llet i galetes
- Busques la sacarina? Aquí està.
Cargolats entre les cadires de colors de la cafeteria petita agafaves la tassa amb les dues mans i l'aroma del teu té verd t'ha fet recordar alguna cosa.
-En què penses?
De sobte ha arribat en Françoise.
-Hi! How are you?
-Fine, and you?
-Not bad. I was loking for you because I would like to send and e-mail to Dean but I can't find him in facebook. So do you know his adress?
-No, but I will send you one sms this afternoon with his adress, ok?
-Ok, that's fine. So see you on Thursday?
-Yes I think so.
-Ok. Bye!
-See you Françoise.
El segon gir cap enrere del dia m'ha fet veure que havies tornat a marxar. Una anella de sabó fresc resseguia el meu espai circularment i petites bombolletes resultat de l'esclat feien l'esforç de ser lleugeres per no tacar terra. En Françoise és un bon paio però no ha sabut veure que no era el moment. I pensar que estaves a punt de respondre'm a cau d'orella entre la fressa de la cafeteria...Segona fiblada. M'agrada.