Cercador
Feliç
Un relat de: annah- Compartir:
Estirada a la càlida sorra de la platja
observava el cel.
Uns núvols blancs, purs, esborraven el monotonia del blau,
el blau que il·luminava aquell dia tan clar.
Vaig jugar amb els núvols,
eren formes, animals, vida...
I, tancant els ulls,
solament sentia la remor del mar,
el xiuxiueig del vent
i el cant de les gavines volant lliurement.
En aquest moment tembé jo vaig volar.
Vaig sentir-me lliure,
com si flotés sobre les formes dels núvols blancs.
Vaig sentir-me diferent.
Alegre...
somiadora...
capaç de tot...
...
Feliç!
Comentaris
-
Es necessita tan poc per ser feliç[Ofensiu]Melcior | 20-11-2005
I a vegades amb tan ho som tan poc.
La felicitat no es pas la meva amiga.
Noo , perque?.
Perque a estones, jo soc més feliç
que ella.
Endavant.
Melcior. -
què feliç que ets![Ofensiu]Capdelin | 13-09-2005
en la platja, estirada, mirant les formes dels núvols, alliberada, tranquil·la, relaxada...
llàstima que ara ja deus estar en la guerra dels llibres, dels crèdits, en braços del batxillerat... però decidida a plantar cara a qualsevol matèria per odiosa que aparenti ser.
ànims!!!
petons!!! -
Molt bonic[Ofensiu]AINOA | 03-09-2005
Hola annah
Es molt bonic el teu poeme, m'agradat perque mentres el llegia era com si el sentigues,
Una abraçada.
AH, i gracies per comentarme, mha fet molta il.lussió.
l´Autor
88 Relats
325 Comentaris
115033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72