Cercador
Fallen Embers
Un relat de: deòmises- Compartir:
I
S'ha apagat el foc dels dies.
Un cop les brases hagin caigut
En l'oblit de les hores,
El gel de la nit eterna
Envoltarà els membres balbs,
Els cossos fràgils de la felicitat.
II
Efímera com el silenci entre les paraules,
La cendra s'escamparà pels boscos
Humits de la llàgrima perpètua,
Per les sendes ignotes que duen
Cap a l'avern de les paraules mortes,
Un cop s'ha extingit la darrera flama.
III
S'ha apagat el foc dels dies
Abrusat per l'hàlit del perenne desig,
Callant la carn humana.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
308925 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978