Cercador
Eva i Adam
Un relat de: jmollàAdam s'empassà l'últim mos de torrada amb un glop de cafè. Encara es ressentia una mica el costat de la nit abans. S'acostà a la cambra i contemplà Eva des de la porta. Era com un quadre. Les corbes subtils sota els llençols lluents, el cabell ros i aquella postura que feia servir quan es quedava sola al llit i se sentia com si fos l'única dona sobre la terra.
Comentaris
-
Ai, collons!...[Ofensiu]rnbonet | 09-11-2005 | Valoració: 10
... com deu coure una costella arrancada en un mal moment! Que ens ho diguen, als mascles. Cafè i conyac, em faria jo, si fos Adam...
I tu, galant, ens has posat a la xicona davant, al títol... Però et recrees en la femineitat, "apuntillant" la femella al darrer instant, amb ironia i sarcasme encoberts...
Al final, saps què? Salut i rebolica, xicot! I força al canut!
l´Autor
2 Relats
2 Comentaris
1663 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Jmollà escriu des de menut. Començà amb la cal·ligrafia però només pogué va deixar la pauta perquè era com viure en una casa amb el sostre encongit. Més endavant, decidí d'escriure en quartilles blanques que li donaren, si més no, una perspectiva més folgada.Aquesta costum d'escriure, quan era menut li permeté de guanyar un premi de redacció durant les festes majors del seu poble, per altra banda, únic mèrit literari de l'autor.
Com a guardó obtingué uns walkman -encara no existien els mp3- amb un auricular per a cada orella. Aquest esdeveniment va fer que s'afeccionés a la música i, aleshores, insistí i insistí per a desxifrar el llenguatge sonor. Malgrat els esforços i la dedicació, se n'adonà que quan intentava expressar-se mitjantçant la música li faltaven paraules i per això tornà de nou a les lletres.
Ara, continua escrivint: poemaris vocacionalment inèdits, històries resoltes i pissarres verdes durant la quotidianitat proletària. Un de tants, doncs, que escriuen per passar l'estona.