Et penso, et recordo, t'anyoro...

Et penso, sense saber com, arribes als meus pensaments un cop i un altre, vas i vens, vens i vas com les ones quan arriben a la sorra, arriben l'acaricien i tornen enrere per confondre's i barrejar-se amb altres ones, quan hi ha mar de fons espeteguen contra les roques dels espigons, i així mateix tu esclates en les roques dels meus pensaments.

Et recordo i veig el teu somriure i escolto les teves paraules i de cop s'encenen mil estels que em provoquen calfreds i pessigolles a la panxa, et recordo en moments i situacions especials, on el neguit i l'incertesa desapareixen per a donar pas als somriures i a les carícies, m'agrada recrear-me a unes estones que a força de recordar-les ja no se si han estat realitat o inventades, a cops les sento llunyanes a cops, les recordo molt i molt d'aprop, recordo mil detalls i m'agrada recordar-los.

...i t'enyoro, en cada pensament, en cada record, enyoro les teva espatlla, els teus braços i les teves mans, aquella abraçada de retrobament i aquell petó de un adéu, enyoro las teves xerradetes i les mirades de complicitat, les rialles sota dels llençols i aquella passejada, enyoro unes notes i un posat, enyoro els teus llavis, recordant l'ultim petó i desitjant el proper... t'enyoro a tu.