Et dic la veritat

Un relat de: Trossets del que penso
Les paraules,
no vesteixen a les persones,
ho fan els seus actes.
Si el camí et resulta llarg,
no et preocupis,
em tindràs al teu costat
si em necessites.
Les meves mans seran bastó
on trobaràs suport.
La meva veu la guia
en mig de la fosca.
Els meus petons,
las seguretat de que t'estimo.
No dubtis mai dels meus actes.
És la fe de les meves paraules
la que mourà el que tu calles.
Estimar-te no es un joc.
És un sentiment genial
que ha vingut al meu cor,
per quedar-se, espero,
de forma intemporal.

Comentaris

  • Heura | 12-03-2011 | Valoració: 9

    Descriu tant bé el que a vegades jo voldria dir... M'ha agradat molt !

  • Visca la veritat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-03-2011 | Valoració: 10

    Vaig escoltar fa poc del canta-autor Sabina que les paraules son sagrades.
    I com tu molt bé dius "no vesteixen". Moltes vegades despullen.
    Un relat molt positiu !