et bese les ales

Un relat de: jaumesb

Amb les ales esteses,
besades,
voles cap a tu,
cap a mi,
cap als nostres cels.

Viatges a terres llunyanes,
reculls daurades palles
per bastir un niu,
una llar
entre els nostres braços.

Recules i avances,
en el temps i en la vida,
perquè m'amari de la teva bellesa,
la besi i la faci meva.

Em mostres
els secrets de la vida i de l'amor
sense obrir boca,
a ulls clucs,
amb són profund
i somni obert.

Em mires,

Em somrius un poc,
per no cremar-me.

Et fons en mi.
i jo en tu.

Ens oblidem de nosaltres,
del món que ens envolta
I som un en ell
I ell un en nosaltres.

T'estim.

Comentaris

  • pintes amb uns colors càlids i amb traç decidit[Ofensiu]
    llu6na6 | 11-01-2006

    com més s'escriu, més capacitat d'expressar-se.

    Quina meravella.

    Felicitats!

  • M'alegro[Ofensiu]
    filladelvent | 04-01-2006

    d'haver-te ajudat a "bastir", com tu dius, aquest poema, ja que m'ha ahgradat de veritat. En els meus comentaris sempre intento ser sincera i prou crítica, i com bé saps això no és sempre agradable: fa poc et vaig dir que trobava que moltes de les teves poesies eren massa curtes, que les podies desenvolupar més...

    Bé, doncs, m'alegro de llegir aquest poema, de veritat, i et felicito; diria que és un dels millors teus que he llegit.

    La primera estrofa és ja prou explícita, ja ens parla del que després ens aniràs confessant. És un agradable principi que crea una atmosfera acollidora: convida a continuar.

    Amb les ales esteses,
    besades,
    voles cap a tu,
    cap a mi,
    cap als nostres cels.


    M'agrada aquesta imatge; la veig sublim, digne... mística i enigmàtica.

    Recules i avances,
    en el temps i en la vida,
    perquè m'amari de la teva bellesa,
    la besi i la faci meva.


    Continues amb aquesta idea mística de la que et parlo, i les teves paraules atrauen tant com la idea que descrius.

    Em mostres
    els secrets de la vida i de l'amor
    sense obrir boca,
    a ulls clucs,
    amb son profund
    i somni obert.


    Fantàstics aquests versos, amb aquesta fisura poètica (el doble espai) que li dóna intensitat i emfatitza els dos versos següents, que són sublims i bells.

    Em mires,

    Em somrius un poc,
    per no cremar-me.


    Aquests últims versos incorporen una idea més carnal, més terrenal, i perquè no dir-ho, menys original i mística. Però no es pot negar l'atracció de les teves paraules cap a un lector que captives...

    Et fons en mi.
    i jo en tu.

    Ens oblidem de nosaltres,
    del món que ens envolta
    I som un en ell
    I ell un en nosaltres.

    T'estim.



    Felicitats de veritat. Espero que no se t'acabin mai aquestes ganes que es reflexen en la teva poesia de fer-ho bé i d'agradar al públic; per mi, la millor poesia és aquella que surt dels instints.

    -Filladelvent-

  • doncs...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    si tens ales i ets dolç i estimes i t'estimen... segur que el nou any 2006 vindrà a la teva vida com un bes esperançador... això desitjo per a tu.
    una abraçada!

  • Poesia[Ofensiu]
    brideshead | 22-12-2005

    en permanent recerca de les ales que et fan volar cap al cel, de les mirades, dels somriures que t'omplen d'amor, de la fussió de cossos i ànimes.... que et fan descobrir un altre món, aquell en el que puguis dir.... "t'estim".

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10