Estrògens

Un relat de: raima

ESTRÒGENS

Has de tenir clar
que jo sempre dubte
que et perd quan et tinc prop
i quan ets lluny et busque.
Que de vegades mire
quan no són els teus ulls el que reclame.
Que quasi sempre escorcolle
ta mirada lliure cap a mi.

Més sincera no dec ser
més desagradable no puc
redibuixar les meues paraules
cap a mi
de tu.

Compàs de nits que s'entenen caduques
mirades prohibides que ens alegren els dies
i la nit.

Fràgil vent de ma pestanyes
vigoroses "com un maig content" (J.S.P.)*1

Perfumada paciència inconsistent per vore't una vegada més... per no voler vore't... perquè et mire y crec que no t'he vist mai.

Els dies vindran
y sanejaran el nostre platonisme
que ens permet ensumar, feliç irrealitat
desitge.



(rAiMa 30-11-2007)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer