"Estimar-la? Què dius!"

"Estimar-la? Que dius! No sé de que em parles, jo mai he sentit ni sentiré, perquè sóc de pedra, sóc el que totes desitjau, el fruit de les vostres fantasies i mai arribareu a aconseguir-me. Tu em necessites a mi, però jo a tu no. Per què? Perquè arribar a tenir-me seria tocar el cel, això no ho aconseguireu ni en somnis. Sóc el millor, tots els meus amics m'idolatren, perquè us utilitzo com a objectes, primer m'agradau, després de haver-vos tastat em cans, necessit gusts nous, i experiències que em fassin vibrar de l'emoció, perquè sóc així d'insensible, i perquè així és de l'única manera en que us agradam. Malparits, des del primer pél fins a la punta dels dits dels peus. Així que nena, deixa de somiar i acostuma't a la realitat."