Esguerrats cap a Sants

Molts no coneixeràn aquesta expressió popular, i entre els que l'han escoltat algun cop probablement seràn molt pocs els que en coneguin l'origen. Al darrer quart del segle XIX, en un Sants en ple creixement industrial, que veia com es multiplicava la seva població, va apareixer un personatge que es va fer molt popular, un mestre anomenat Nicasi Unceti que era conegut com el curandero de Sants.

A un poble on el 76% dels habitants eren analfabets i on es barrejaven les supersticions del camp amb el fervor catòlic no es d'estranyar que aquest personatge, que guaria amb curiosos rituals i predicava a parts iguals l'evangeli i l'espiritisme, tinguès gran nombre de seguidors.

Les històries d'aquest curandero de Sants van circular tant que en poc temps ja contava amb adeptes arreu de Catalunya, als quals, pel que es veu, visitava sovint per tal de guarir-los de les seves malalties. Pel que els propis documents de l'época narren els visitats li pagaven els bitllets de tren, els menjars amb els millors capons, el vestien amb tot de trajos nous i li omplien les butxaques de presents. Tot a canvi dels esperpentics consells del guaridor, que fins i tot van portar a la ruina a algunes families.

Com exemple es pot trobar una narració que parla de l'arribada de Nicasi a Lleida, on va fer que una familia fes un pou a la seva finca per tal d'arribar a les aigües, ni més ni menys, que del bíblic riu Jordà.

Però el capitol més dantesc d'aquesta història, el que dona nom al propi article, es va produir l'any 1870, quan les autoritats van detenir al conegut curandero arran d'una convocatoria que aquest mateix va fer. Com si d'un profeta dels evangelis es tractés Nicasi va fer una crida a tots els coixos, cecs i impedits prometent que tots aquells que assistissin serien guarits dels seus mals. Es d'imaginar l'ensurt que això deuria produir a les autoritats de la vila i als catolics més ortodoxes.

Tot i aquesta cura fallida els espiritistes seguidors de Nicasi no es van aturar arribant a edificar un centre espiritista a una gran finca enjardinada, amb capella i arbres al carrer de Sant Joan, actual Miquel Àngel. Com no podia ser de cap altre manera amb una figura tant egolatra, la finca es va anomenar Cal Nicasi.

Però com a la resta del món, a Sants la fascinació per l'espiritisme també va desapareixer, especialment amb la mort del guaridor. L'analfabetisme en canvi trigaria molt a desapareixer, doncs a banda dels ateneus obrers poca gent hi tenia interès.