Cercador
ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D'OIX. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Roser Riubrugent retratava l’ església parroquial del poble d'Oix, advocada a Sant Llorenç, és una construcció romànica, dels segles X-XII, que va ser sobrealçada en èpoques posteriors per necessitats d'ordre defensiu. D'una sola nau amb volta de canó apuntada, té un absis semicircular a llevant. A migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la porta d'entrada -oberta de nou l'any 1977 amb motiu de les obres de restauració portades a terme per la Diputació de Girona- amb arcuacions però de llum rectangular.
La porta, de fusta clavetejada, no és la pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.
A migdia, també trobem quatre carteles alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d'espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s'assenta sobre la façana oest. A l'interior, una cornisa recorre les parets. Porta de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac. Dues reixes de ferro forjat protegeixen les obertures. Situada a la façana de migdia, la portalada presenta diversos arcs en degradació i un timpà llis. Absis Ubicat a llevant, és semicircular i fou sobrealçat en època posterior a la romànica amb un clar sentit defensiu. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació. La pica baptismal conservada a l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació. Les seves mides són; 100 centímetres de diàmetre, 125 centímetres d'alçada total i 105 d'alçada sense la base. L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957. L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.
La porta, de fusta clavetejada, no és la pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.
A migdia, també trobem quatre carteles alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d'espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s'assenta sobre la façana oest. A l'interior, una cornisa recorre les parets. Porta de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac. Dues reixes de ferro forjat protegeixen les obertures. Situada a la façana de migdia, la portalada presenta diversos arcs en degradació i un timpà llis. Absis Ubicat a llevant, és semicircular i fou sobrealçat en època posterior a la romànica amb un clar sentit defensiu. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació. La pica baptismal conservada a l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació. Les seves mides són; 100 centímetres de diàmetre, 125 centímetres d'alçada total i 105 d'alçada sense la base. L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957. L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5448019 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME