Escolta'm Catalunya...

Insensible el meu cor colpeja
de tantes renúncies s'ha tornat mesell,
visc de genolls demanant almoina
del que m'espolien injusta i sobrerament

Em jutgen per voler la parla i arrels salvar,
foraster i botiflers les seves volen imposar

Germans del nord i del sud tenim l'ànima ferida
vivim separats per l'odi de l'home sense mida

Jacobins d'ací i d'allà guerra i traició ens van fer,
els hi fa por el que èrem i no ens deixen tornar a ser

Però és amb coratge que avui he de dir...prou!
d'aquest arrogant, indigne i humiliant jou

Perquè tinc la ferotge esperança...

Quan els homes que en diuen polítics
tinguin sentiment de país i no de sou o partit

Quan la gent amb poder que del diner fa l'ofici
l'amor a la Pàtria no sigui el treure'n benefici

Quan el diàleg entre tots els homes,
sigui d'amor i respecte i no corona d'espines

Quan recuperem la consciència de la nostra identitat,
i no siguem vergonya dels nostres avantpassats

I quan fos precís, sense heroismes donar la vida,
per la més bella i sempre amada terra sentida

Tinc el deler i l'esperança...

Arribarà el dia que ja no serà esclau el sol,
i tornaràs a emprendre august i majestuós vol

I si en aquest demà ja no hi sóc,
encoratjo als meus companys,
junt amb una rosa vermella
claveu-me l'ensenya al pit,
vull portar pels camins de glòria
la flama d'amor al meu país infinit,
i la torxa de la llibertat divina