Escarlata

Era una pintura de somnis enmarcats, escarlata, poesia...tot en un oli...
S'hi veia una cascada d'aigua cristalina i just al centre, sobre una pedra pintada amb mil grisos i mil amors hi estava ella. Una preciosa ninfa de pell blanca i cabells d'atzabeja, que còmplice de tots els espectadors somreia a la immensitat. Era mil vegades el que era pintada, com a mínim per al seu pintor.
L'autor, anomentem-li Mans Sinuoses, pintà l'obra al fred de la foguera d'hivern. Cada traç, cada pinzellada duia una mica de la seva essència. De debó... I Mans sinuoses, s'enamorà d'aquella ninfa. S'enamorà dels seus ulls i del seu negre cabell, s'enamorà d'ella per ser una ninfa sense nom hel.lènic, s'enamorà d'ella per ser el seu somni escarlata.
Mans sinuoses, treballava a una mina de pols negre i carbó. Treballava de dia i pintava de nit. I era feliç. Potser odiava una mica a Plató i els seus amors però no massa...
La mina era obscura i abcisa, negra i silenciosa, tan sols el soroll dels pics contra la pedra eren permesos. I cada dia, el pintor baixava sota terra sense l'esperança de trobar els nans de les pedres precioses i dels rubís autèntics.
Però pintava, i era més feliç que ningú. I aquell cuadre d' aquella ninfa el guardà sempre tapat, per només observar- la quan ho necessités de debó.
Ell, també llegia, llegia Bèquer i Rubén Darío, Poesia i més poesia.Però això només quan no pintava ni treballava, quan tenia temps...
Un dia tancaren la mina, un dia Mans sinuoses pintà de dia llegí per la nit i passà gana la resta del any. Però ell mai es lamentà, tenia el seu estoig d'olis i tenia els seus llibres d'edició esgrogueida.
I esclatà una guerra, la lleva s'endugué al pintor a les trinxeres, les baionetes, el soroll de les botes amb l'asfalt i el tacte del fusell ennegriren el cor de l'artista.
Oblidà a aquella ninfa, oblidà els seus ulls, el seu somriure, la seva mirada, la seva presència.
Però ho recordà en mig de la batalla. Recordà cada pinzellada cada bocinet d'essència cada precís traç.
Li vingué tot a la memòria com si en lloc de passar-li tota la vida per davant li passés aquella dama...
Aquell oli quedà enterrat, per als somnis escarlates de tots els que somiaren en escarlata.

------------------------------------------------------------
Tan sols és un esboç...em falta repassar-lo...