És babor qui guanya qui guanya...

Fa ja uns quants dies que em picava els dits per no teclejar sobre aquest tema. Però avui ja no ho he pogut evitar. Mea culpa (o no?). Recordo que quan érem petits (i joves també) feiem un joc que començava com el títol del post. Consistia en fer dos grups i cadascun cridava a l'altra cada vegada més fort, tot responent a la frase inicial amb "Estribor qui guanya, qui guanya, estribor qui guanya babor!"). I així fins a seguir augmentant els decibels tot intentant inútilment derrotar l'altre bàndol amb els nostres crits buits d'altra missatge que el de passar l'estona cremant adrenalina i, en més d'un cas, distreient les hormones d'altres funcions més productives (dixit productures). Doncs, això em recorda aquest tema. Quin tema? Ah, sí, doncs el tema aquest del boicot als productes que provenen d'una banda o altra, tot i que reconec que hi ha un bàndol que crida d'una forma més organitzada i forta, fins i tot diria que radien el crit de guerra amb un "és babor quien gana quien gana!" que ressona mediàticament per sobre d'un estribor que li ha agafat el joc amb el pas canviat... De fet, sembla que criden "qui estribor guanya estribor és qui guanya!" -sic-.
Algunes reflexions i abans una prèvia. Personalment seguiré comprant els productes que necessito en funció de la seva qualitat i preu, i en cas de dubte, sincerament sempre he preferit un fet a casa (tota una ingènua falàcia en temps de multinacionals i multicaixes). I vagi també per endavant que m'agradaria poder veure que el que comprem té un preu més just per a tothom i, després, ja posats, per què no poder llegir també l'etiqueta en la llengua que em van ensenyar els meus pares (al cole estava prohibida, però això és victimisme... perdó). I naturalment que cal etiquetar-la en qualsevol llengua oficial. Recordo països on etiqueten en més de tres llengües diferents, i no perden quartos. Clar que per a això a ningú li hauria de molestar ni tenir prejudicis per cap llengua. Per cap i "por ninguna", que "de todo hay en la viña del señor" i de capcigranys n'hi ha a tot arreu ("És babor qui guanya qui guanya, estribor qui guanya babor").
La primera reflexió: "Vivim a un estat que es fa boicot a si mateix". Mireu el mapa i la llei. Catalunya és Espanya i Espanya repudia (literalment) el que produeix Catalunya". Molt ingel·ligent. Brillant. Em costa sentir-me dins aquesta Espanya tan brillant.
Segona: Si les llistes són certes, en el cas fictici d'un secessionisme català (o que ens fotin fora, vaja), la balança del PIB espanyol serà interessant de veure).
Tercera: És evident que els productes catalans tenen un mercat a Espanya (em costa dir la resta d'Espanya un cop feta la reflexió 1, ja que és falta al respecte a la intel·ligència de bona part dels espanyols -que dubto que estiguin "cridant" res...-).
Quarta: Aposto que en pocs mesos tot serà història i ja tindrem altra batalleta mediàtica que farà oblidar aquesta, que no tindrà sinó algunes baixes en el balanç d'alguna multinacional -i que no farà baixar els seus beneficis- i algun toc en algun petit comerciant que a bon segur sobreviurà, temps al temps...
Cinquena: Es parla força del cava, potser per la conjuntura temporal nadalenca, però ja és un bon exemple de marquèting de les marques alternatives, que sens dubte s'hi han fregat les mans i han obert una excletxa que et temps posarà al seu lloc. Si són bones i tenen qualitat, perduraran, en cas contrari, doncs... com sempre. El xampany sempre serà xampany, el cava cava i la resta, resta.("Estribor... hip! qui guanya qui... hip!"
Sisena: no val elevar l'anècdota a categoria. Trobo bé que cada país -sic- potenciï els productes de la seva terra. Però ni el que va passar a un Alcampo és significatiu -sí, lleig-, ni les bejanades d'alguns polítics que anteposen el seu protagonisme a la manca d'alçada i oportunitat -més lleig, i deixaré el dubte sobre qui parlo, perquè la llista, amigues i amics, és llarga...i molt catalana-. De gent malalta i malatissa n'hi ha a tot arreu. Però enlloc són cap majoria. Però de soroll, en fan ("És babor...")
Setena: Gora Euskadi. Traduït: Bon Nadal i Pau a País Basc durant tota aquesta campanya. Segur que ha estat Ibarretxe qui ha muntat tot això per descansar uns mesos... Si algú ens entén i a algú entenem encara millor, és als bascos. Això ens ha unit més encara. I acabo aquest punt amb fora ETA, fora la violència de tot tipus (també la mediàtica) i visca la Pau.
Vuitena: Mira que acabar això sense parlar de l'Estatut... Doncs, la veritat. Encara no li veig relació entre el que està passant i l'Estatut. Temps al temps. Nota: que ens donin les peles i ens anomenin si volen "provincia, región, colonia o perfum". Som qui som, i amb peles serem -mira que parlar de peles amb l'euro present... Serà perquè com té origen català... "Estribor..."-.
Novena: Deixem també de mirar-nos el melic. Aprofitem els defectes que altres estan fent evidents per netejar també casa nostra d'oportunistes, de comissionaris -perquè les cobren-. Que n'aprenguin? Aprenguem nosaltres que ens falta molta escola per fer... (deformació professional i vocacional, perdó... "És babor...".
Deu: Que Déu (el que crec, creus, dubtes o negues) ens conservi l'humor i les ganes de viure, riure i brindar (amb cava català, és clar -que el xampany no abaixa preus...-). I gràcies als qui també ho escriuen perquè ho entenguin els de l'Espanya que boicoteja -4 gats, insisteixo-.
I per acabar, simplement espero que tothom passi, i segur que serà així, unes festes allunyades de tots aquests mal rotllos que ens fan anar enrera. No oblidem que al final, no importava si guanyava babor o estribor, ni tampoc qui havia cridat més, sinó riure plegats per haver passat l'estona i, ara per ara, no hi veig gaires sonriures i sí massa crits.
Boicot als crits. Brindo per això amb el meu cava català (i si algú em fa arribar algun cava no català el tastaré amb gust, tot i que... preferiria que m'enviés champagne -i no és un sacrilegi, és qüestió de paladar, és clar-).
"...qui guanya.."?
PD: Dijous marxo a Madrid a passar el cap d'any a casa d'uns bons amics... Brindarem plegats.