ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE NOVES. CAMÓS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, continua amb la seva tasca de ‘recuperar’ l’oblida’t romànic de les comarques de l’est de Catalunya, s’arribava en aquesta ocasió fins al Mas Noves, al turó de Santa Magdalena, que juntament amb la Capella formava part d'una antiga fortalesa.

L'església, malgrat les modificacions, conserva bona part dels elements romànics, com l'espadanya.

Durant el segle XIII el mas Noves va pertànyer al jueu Mair de Banyoles, la capella de Santa Magdalena, incorporada al mas, va veure com s'abandonava el culte catòlic, que no es reprendrà fins als segles XV o XVI, no s’esmenta aquesta esglesiola en les visites pastorals fins l’any 1544; amb la renovació del culte es construirà el retaule.

La descripció tècnica ens diu; edifici d'una sola nau, de planta rectangular i un absis lateral. Les parets portants són fetes amb carreus de pedra irregular en alguns sectors.



Presenta una interessant espadanya amb dos finestrals d'arc de mig punt, de gran alçada. Sembla per la imatge que l’accés es fa des de l’exterior de l’església mitjançant una escala situada al davant del porxo, li demanarem al Xavier Burcet Darde, que ens ho confirmi.

La nau és de volta de canó, interiorment enguixada.

La coberta és de teula a dues vessants.

Quan al topònim Manuel Bofarull i Terrades recull la seva possible procedència del gamó o porrassa ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com