Enyorança

Un relat de: vespre

Enyoro la teva veu,
la teva mirada,
el tacte de la teva pell.

Enyoro complicitats extingides,
els petons més enllà del desig,
la teva mà entre els meus cabells.

Enyoro certeses que ara només són silenci,
carícies que ara només són fum,
moments que s'han perdut en el temps.

Enyoro el so de la teva veu
al pronunciar el meu nom
suament, tendrament.

L'enyorança més tendra em recorre l'esquena
i em fa somriure mentre una llàgrima,
dolça i amarga, em llisca galtes avall.

T'enyoro,
i t'enyoro perquè encara t'estim

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    AriaDna_21 | 29-03-2008

    Fa molt de temps que el vaig llegir i se'm va posar la pell de gallina... Ara, cada cop que torno a passar per aquí, em succeeix el mateix.


    Sincerament genial!

    [AriaDna]

  • Sense paraules [Ofensiu]
    ATZAVARA | 13-11-2007 | Valoració: 8

    res hagués dit més!
    fa mal enyorar així.
    ....
    m'ha agradat !!
    enyoro.....
    atzavara.

  • Molt gran!!![Ofensiu]
    Cuit | 12-11-2007 | Valoració: 10

    No calen més explicacions, molt gran el poema i un 10 de valoració.
    Molt... bé, només dir-te que has anat perfilant vers a vers la relació amb la meva ex-parella, ella va descobrir el poema i me'l va dir...

    Increïble, si senyor, posa la pell de gallina.

  • El record el sentiment més fort que hi ha.[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-09-2007

    una companyia necessitada.

    Lèvingir

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de vespre

vespre

7 Relats

8 Comentaris

5788 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33