Enyorança

Enyoro la teva veu,
la teva mirada,
el tacte de la teva pell.

Enyoro complicitats extingides,
els petons més enllà del desig,
la teva mà entre els meus cabells.

Enyoro certeses que ara només són silenci,
carícies que ara només són fum,
moments que s'han perdut en el temps.

Enyoro el so de la teva veu
al pronunciar el meu nom
suament, tendrament.

L'enyorança més tendra em recorre l'esquena
i em fa somriure mentre una llàgrima,
dolça i amarga, em llisca galtes avall.

T'enyoro,
i t'enyoro perquè encara t'estim