Això és amor?

Un relat de: vespre

Tanques els ulls i escoltes la música que envaeix la teva ment des del mp3. Saps que no tens ganes de veure'l, però hi aniràs. Com un dia més, et deixaràs endur per la il·lusió de que has fet un pas endavant i li clavaràs un petó quan el vegis. Ets lluny de l'oblit però no ho vols admetre, és més fàcil imaginar que els teus ulls són sincers quan el mires, quan el toques. Imaginar que abraçar-lo vol dir més que un simple "m'agrades".

I així el beses, el toques, l'abraces... i sota els teus dits, entre els teus llavis, no esperes trobar-hi algú, no esperes que sota la seva pell hi hagi algú que vol compartir moments amb tu, que vol acariciar-te i abraçar-te, no esperes trobar-hi un jo sincer. Esperes trobar-hi la teva pròpia persona, és a tu a qui busques entre els seus braços i cada petó no és més que un rescat desesperat del que tu vas ser.

El beses amb els ulls tancats, feu l'amor a fosques, i en aquests moments tanques fort els ulls i et concentres en la teva pròpia imatge, en el teu cos, en cada porus de la teva pell; t'imagines retorçant-te de plaer, suada, calenta, i això t'excita. No t'excita ell, ni les seves mans, ni la seva olor, ni la seva mirada plena de desig. És la imatge del teu propi cos el que t'excita perdudament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de vespre

vespre

7 Relats

8 Comentaris

5791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33