Entre crit i crit

Llengües de foc sota columnes de fum,
que forgen l'espasa que empunya l'odi.
Arma tenaç que talla el cor del món
entre les boires que ho amaguen tot.

L'exercit de les penombres avança insaciable,
obre les portes i lleva les ànimes
que ofeguen el seu crit glaçat sots el tro,
darrera d'ell el llamp cega el cel,
la nit es torna dia, el dia es torna infern.

La crueltat regna sobre les vides innocents,
camina assedegada de dolor i de sang.
Mossega amb fúria l'esperit dels nens
que orbs assassinen els seus germans
i amb ells també la seva pròpia llibertat.