Ens estem perdent

Un relat de: Leanan

Després de cent cops buscant els teus braços,
només per amagar-hi el cap i plorar,

i no haver-los trobat gairebé mai.


Després d'haver intentat entendre el teu silenci,
i que em regalessis més silenci,

només perquè no l'entenia.


Després d'haver-me enamorat mil cops de tu,
i desenamorat mil cops més,

i haver sabut que en realitat, mai m'havia enamorat.


Després de ser cruel amb tu i cridar-te,
per guardar-te al meu costat,

i convertir-me en la persona més horrible del món.


Després de tot això,
de tres anys amb tot això,

M'he adonat que de la nostra amistat,
cada cop en queda menys.
I que potser és perquè, en realitat, no n'hi ha hagut mai

només dues persones massa soles
que buscaven algú.

I ara que n'han trobat d'altres,
es separen,

i no és que no hi poguem fer res,


és que no fem res.


Comentaris

  • He sentit...[Ofensiu]
    Equinozio | 16-07-2005

    ... tot aquest cumuls de sensacions.

    I fa mal veure-ho i fer-ho entendre.

    Equinozio

  • NO ESTABA PERDUT TOT ABANS DE COMENÇAR? [Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 15-05-2005 | Valoració: 8

    Expreses molt bé uns sentiments entregirats, difícils de reflectir en un poema o escrit.
    Te, n surts bastant bé.

    ENDAVANT

    Leanan tens FUSTA ADINS

  • Amor-odi[Ofensiu]
    Xanxaneta | 15-05-2005

    Ostres! No m'ha acabat de quedar clar si parles d'un amic o bé d'un amor en aquest poema. Perquè l'amistat també existeix entre els amants i les situacions que hi descrius encaixen perfectament amb les dues opcions.
    Del poema m'ha agradat molt el joc de contradiccions i sobretot la reflexió final.

    T'he estat llegint i la teva sinceritat i les paraules clares m'han captivat.

    Segueix escrivint!