Enamorament surrealista

Descalç i en situació de mansa gravetat,
camino mig flotant, com astronauta,
per un desert de dunes grogues
de pintura encara humida, lliscosa.

D'un salt, m'aferro a un núvol de sucre
que vola baix, i m'hi assec, de cop,
i al fons, acaronant l'horitzó immòbil,
descobreixo un palau de besos carnosos.

Amb les tisores de paper tallem el vent,
que fa olor a verges i puerils roselles
- les del camp del pati del temple -,
i res no ens atura, perquè res ens pot aturar...

Però, de sobte, "quiquiriquí-quiquiriquí",
no son les aus aplaudint el nostre vol,
sinó el despertador de lloro esquerdat,
que anuncia un nou i mandrós matí.