En Calmini

Conduïa, en Calmini, amb el pinyó fix que feia temps li havia esdevingut bucle i espiral. Només tenia al cap l'excèlibe exbeata Martuskailana, a qui idolatrava i per a qui entregaria la custòdia sencera del fill als avis materns -que els pares d'ell desexistien feia qui-sap-lo- d'en Bertuff (nascut el dinou d'agost, dia de Sant Calmini i també de Bertuffo de Bobbio, entre d'altres, perquè sants i santes en abundància comparteixen moltes dates, menys els supersants i supersantes, òbviament, qui la gaudeixen individualment). Per gracieta, el gos adoptat de gossera local l'anomeren Bobbi, que cercar-li'n un de més original cansava- havia recalcat- en Calmini. La mare del nen, de qui es divorcià via digital com via digital l'havia coneguda, dona maniquí de passarel·la que el deixà per un artista d'objectes gomosos, tampoc havia pensat -via virtual- cap nom per a l'animal al qual veia, amb tot, una mica més que al propi fill, sempre treballant ella, sempre, així es subterfugiava. En Calmini va conèixer la Martuskailana, dona de seixanta anys -tretze més que ell- que tot el barri acordava que no valia ni un euro, fos per la cabellera com un pixat, pel nas envaït pels barbs; per la barbeta en forma de cul i amb pèls com punxes de cactus; per la tirallonga de sacsons a l'abdomen que, en cas d'inundació (probable en època en què els medis líquids es desbordaven, el clima no perdona) la farien surar comodíssimament... Bòrnia de mirada, pupil·les del to dels excrements que no suren i treuen fum (en seguir, a més, la del nom entre rus i rus, una dieta ultracarnista), etc. Tot i així, aquella fèmina era posseïdora d'alguna peculiaritat que havia imantat i desassossegat el mediocre i avorrit Calmini i que, de retruc, li havia fet sorgir al bell mig de la closca calbejant un espàrrec erecte directe a l'estel que, ella va convèncer-lo, els unia, s'hi confabulava, abraçava el seu estupend amor: Venus.

Conduïa, en Calmini, amb neguit, però determinat.

-Bertuff, pararé, hem de fer un pipí. En Bobbi voldrà marcar arbres, Bertuff, en Bobbi voldrà fer-ho.

Després, quan van tornar al vehicle, el gos color vainilla va quedar enrere. No semblava poder avançar.

-En Bobbi!- avisà el nen.

-Vés pujant al cotxe, ara el faig anar al maleter, podrà jeure estirat, massa quilòmetres, hi estarà millor.

El nen de sis anys encara no arrodonits s'aclofà per prosseguir el joc de pantalleta que l'esperava. La ràdio parlava d'astrofísica de partícules, un jove comentava 'per guanyar molta pasta' i reia. Aquell riure va dispersar l'atenció d'en Bertuff, va perdre l'autopartida. Va mirar al seu costat, acostumat a la presència de l'animal, cuejant des del cor, traguent el morro per la finestrella arreplegant l'aire fresc de la velocitat i espargint bavaies de felicitat.

-I en Bobbi?
-No m'has escoltat? Està darrere.

El mot 'darrere' va ser filtrat sense un bri d'error per l'infant. Concentrava tota la mentida.

-Para, papa, para! Vull que vingui amb mi, el vull tocar!
-Ara no, anem malament de temps.

El nen sabia que no hi ha horaris pel que importa. La insistència no cessà, mentre l'home suava brutícia carnal que havia dut a terme amb la Martuskailana. Va haver d'aturar l'auto, en Bertuff amenaçava de sortir estant en marxa.

La veritat percebuda desolà el nen. El vent li va fer arribar els lladrucs tant distants d'en Bobbi, lligat al tronc retorçat i revellit d'un arbre que plorava amb ell, al llindar del bosc.

-Adéu, papa.

En Calmini entengué, un xic tràgicament comprengué, que acabava de perdre per sempre el fill. Un xiuxiueig pervertidor, insinuant, engafitós -la sincronia, és clar, amb l'estimada que l'esperava- l'empenyé a, per què no, afectuar el doble abandó. Amb responsabilitat, però: proveí el nen amb una llanterna i una ampolla d'aigua de to orina corrupta que havia estat xarrupada per la seva deessa. També trucà serveis socials del poble més proper a l'àrea on nen i gos haurien de ser trobables.

I s'esfumà, amb l'espàrrec més molsut, creguent que apuntava al cel...mentre les arrels es submergien més i més a la dimensió satànica.