Empleat dels núvols

Ho recordo tan bé...
Estaven tots a la classe assentats. Precisament aquell dia era el meu aniversari. Feia sis anys. En aquella escola, el dia de l'aniversari d'un dels alumnes, dedicaven tot el dia al que sumava un any més de vida, que aquest fet ja era motiu de festa, i muntaven una sèrie d'activitats. Una d'elles era parlar de la nostra família, el més curiós de la nostra família, tot i que deixaven espai per a la imaginació. La qüestió era parlar davant dels nostres companys, i deixar-nos anar...
La mestra va cridar-me, i molt amablement va dir-me que sortís davant de tota la classe i els expliqués alguna cosa. Jo, orgullós de ser una mica més gran que el dia anterior, amb un somriure de boca a boca, vaig aixecar-me, vaig col·locar la cadira ben posada i vaig posar-se d'esquena a la pissarra i de cara als 9 companys més de la classe. I vaig començar a narrar...
"La meva família no és diferent a les altres: tinc un pare, i una mare, i una germana més gran, que m'ajuda molt, i a més, tinc dos avis, i dues àvies. Però el més curiós de la meva família és el que un dia el meu avi va explicar-me.
Era a la tarda, i jo estava avorrit a casa. A la classe havíem parlat sobre què volíem ser de grans, i jo no ho sabia. I com que no en tenia ni idea, vaig demanar-li al meu avi a veure de què podia treballar quan fos més gran. Llavors, ell va preguntar-me: "Vols que t'expliqui de què treballava quan era jove?" Me'l vaig mirar amb cara de sorpresa i li vaig dir que sí. Em vaig assentar a la seva falda, com sempre quan m'explicava algun conte, i va començar-me a parlar:
"Quan jo era petit, també anava a l'escola, i també van demanar-me què volia ser de gran. Jo des de sempre havia tingut una gran afició: córrer pels camps del voltant de la masia on vivia, fins a quedar esgotat, i després, estirar-me a l'herba flonja, verda i olorosa i contemplar els núvols. M'encantaven els núvols. Jugava a endevinar les formes que tenien, i m'hi podia tirar hores! Fins que se'm va acudir la feina de la meva vida: volia treballar als núvols, amb els núvols. Volia fer-los volar, volia aguantar el fil que els manté al cel, volia donar-los forma perquè els nens no l'endevinessin mai."
I aquest va ser el primer somni de la meva primera feina. Després que m'ho expliqués vaig sortir de casa i vaig mirar-me els núvols atentament, i vaig dir-me a mi mateix: algun dia treballarem junts..."